Jardí del Palau Robert

Fins el proper dia 10 de gener els nens tenen una cita als jardins del Palau Robert.

Aprofitant l'exposició "Xarxes" s'ha muntat al jardí un trenet eléctric rèplica de la L-9 (sèrie 9.000) que dóna una volta als més menuts gratuitament.

El trenet dóna dues voltes i passa per sota de les escales posteriors del Palau creant la sensació de túnels.

L'horari és de 11 a 14 i de 16 a 19 hores.

Una experiència engrescadora i gratuita.

Ja que hi sou, podeu pujar a veure l'esposició "Xarxes" on els més menuts podran pujar a un vagó del nou Metro de Barcelona a escala real.

Plaça del Rei

La Plaça del Rei és un dels conjunts monumentals gòtics més importants de Barcelona.

Allà trobem el Palau Reial Major documentat desde l'any 1116 (anteriorment Palau Comtal i vivenda del Comptes de Barcelona i dels Comptes-Reis de la corona de Catalunya-Aragó, anomenat amb l'adjectiu de major ja que existia un de "menor" a la Plaça de Sant Miquel) amb l'impressionant torre (el primer gratacels de Barcelona) anomenada com Mirador del Rei Martí (encara que Martí l'Humà va morir el 1410 i la torre es va acabar el 1555 sí que pot ocupar el lloc d'una torre antiga) i el Saló del Tinell (joia del gòtic construida entre el 1359 i 1362 per Guillem Carbonell).

A una banda del Palau trobem la Capella Palatina anomenada Capella de Santa Àgata (construida l'any 1302 i amb un impressionant retaule del 1456 del pintor Jaume Huguet) i a l'altra el Palau del Lloctinent, seu durant molts anys de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Per tancar el conjunt hi ha la Casa Clariana-Padellàs a on hi trobem el Museu d'Història de la Ciutat amb un recorregut que ens porta de la Barcino romana a la Barchinona visigòtica del segle VII i a la romànica i gòtica amb el Saló del Tinell, Santa Àgata i les muralles.

Però jo us volia parar d'un lloc més desconegut: la Casa del Botxí.

Barcelona com totes les ciutats tenia un botxí i havia una gran polèmica per on havia de viure. Ningú volia tenir contacte amb el botxí, fins i tot es diu que vestien amb sacs per que els sastres no els volien ni tocar. La situació canviava quan algú estava malalt ja que es considerava que les seves mans feien miracles i tothom volia que els toqués, no obstant era l'única persona amb Déu que podia matar sense rebre càstig.

El Consell de Cent diu la llegenda que va debatre sobre a on havia d'estar la seva casa i al no posar-se d'acord si havia de ser a l'interior de la ciutat (a on cap ciutadà ni gremi es volia acostar) o a fora (sense la protecció de les muralles), es va decidir que visqués ni dins ni fora sinó a l'interior de les muralles a prop del seu lloc de treball la Plaça del Rei. Així es sol.lucionava l'emplaçament i se li donava facilitats per anar a treballar.

L'antiga casa del botxí encara té l'entrada visible situada entre la Capella de Santa Àgata i la Casa Padellàs a on trobem una entrada de vidre. Allà vivia el botxí, en un lloc privilegiat i dins la muralla de la ciutat.

Creperie Bretonne Annaick

Al Port Olímpic, just a sota de l'hotel Arts i del peix de Frank Gehry hi ha un petit restaurant recomanable. Es tracta de la Creperie Bretonne Annaick.

La decoració teatral amb un autobús com a cuina, les taules amb estovalles de paper blanc i pots metàl.lics amb guixos per pintar a cada taula, les parets amb dibuixos... tot crea un ambient únic, original i agradable.

A més la cuina és excel.lent i els productes són de primera qualitat.

A la cuina bretona es fan coques a partir del fajol, això les diferencia de les crepes fetes de farina de blat. A aquest restaurant les fan de meravella. I cal destacar les salades amb ou, pernil, formatge, llonganisa...

Però podeu trobar begudes típiques com la sidra o el Chouchen, embotits com l'andouille... i amanides espectaculars.

És un lloc molt recomanat tant per a menjar en parella i degustar de la cuina com per anar amb nens i disfrutar d'un espai agradable i una cuina bona.

La família Annaick Noblet va obrir una creperia a Saint Tropez el 1959. El fill petit va obrir a Colliure el 1990, a Girona al 1998, Barcelona al 2003, València al 2005, Vigo aquest any... i ara volen buscar franquiciats per a un projecte d'èxit.

Podeu saber-ne més a la seva web.

Restaurant Bella Napoli

Al carrer Margarit ens trobem amb un restaurant de cua eterna. Enfilant el carrer des del Paral.lel sempre hi ha algú esperant a l'alçada del nº 12. Encara que es faci reserva, que és imprescindible, sempre us tocarà esperar una estona.

Per mi és el millor restaurant italià dels que he probat a la ciutat.

De Bella Napoli hi ha diversos a la ciutat però el del carrer Margarit té encant i bon menjar.

L'ambient és sorollós i estret, un reducte de Nàpols al poble Sec. El menjador que dóna al carrer Margarit (el més antic) està decorat amb un mural del Déu napolità Maradona i fotografies de nombroses personalitats sobretot futboleres. A l'extrem hi ha el forn de llenya utilitzat perl propietari del local, el Rafaelle Ianone "Lello".

El personal crida, gesticula i s'expresa de mode sorollós i simpàtic en italià o en el que calgui.

La cuina és excel.lent. Les pizzes són les autèntiques napolitanes, la pasta és magnífica i els antipast antològics.

Guardeu un racó per a les postres.

Si voleu anar, reserveu al 93 442 50 56. També fan menjar per emportar.

Un Partenó al carrer Bailén?

Si heu passat pel carrer Bailén entre Diputació i Consell de Cent (concretament als números 70-72) hi ha un edifici inusual i extrany per a Barcelona. Es tracta d'un edifici neoclàssic que imita als temples grecs o romans (per als no acostumats a l'història de l'art de tipus "Partenó d'Atenes").

L'aire que dóna al carrer és inusual i impacta quan passes per allà.

Us explico una mica la seva història. Al segle XIX la família Masriera eren molt populars ja que destacaven com a pintors, orfebres i joiers (sobretot cal destacar a Lluís Masriera com a joier modernista).

La seva posició els va permetre dissenyar-se una casa taller al seu gust i van triar un estil neoclàssic emulant l'antic temple d'August de Barcelona (podem trobar les restes de les columnes romanes originals al carrer Paradís dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya i es mereixen un post a part ja que és un racó molt desconegut de Barcelona però impactant arquitectònica i històricament).

Es va encarregar l'obra a un prometedor arquitecte premodernista: Josep Vilaseca (autor de l'Arc del Triomf i de mombroses estructures per a panteons familiars com el d'Anselm Clavé o de la família Batlló).

L'obra és una delicatessen d'una família adinerada (la joieria familiar està actualment a la Casa Ametller).

Però l'obra a la seva època encara impactava més ja que no s'havien construits els edificis anexats al darrera.

Actualment l'edifici és ocupat per una congregació religiosa amb el curiós nom de "Pequeña Compañía Corazón Eucarístico de Jesús".

Casa Fajol

Al carrer Llançà nº 20 (tocant a la Gran Vía-Plaça Espanya) hi ha la Casa Fajol coneguda popularment com Casa de la Papallona.

L'edifici és obra de Josep Graner i Prat de l'any 1912 y es corona amb una gran papallona de trencadís.

La papallona té un encant hipnòtic i et dóna la benvinguda quan entres a Barcelona per la Gran Vía (llàstima que les obres del centre comercial de les Arenes li hagin tret visibilitat). A més dóna molt de joc amb els infants que sempre la busquen.

Lloc interesant que no entra dins la ruta habitual de Gaudí, Puig i Cadafalch... però que sí que és un punt modernista destacat de la nostra ciutat.

Sirvent (Parlament 56)

Darrera aquest nom hi ha nombroses gelateries, orxateries i tendes de turró a Barcelona però la millor és la de Parlament 56.

A partir de Setmana Santa quan "la Sirvent" obra ja es comença a veure gent pel carrer Parlament però és a l'estiu quan una munió es junta a les dues portes dels dos locals. És un lloc de pelegrinatge obligat pels habitants de Sant Antoni i per molts de la resta de Barcelona.

Els millors gelats i orxates de Barcelona sense cap mena de dubte justifiquen una espera. La rutina a l'anari és mirar quin dels dos locals està més buit, agafar número i esperar. La simpatia del personal és la mínima, diria que a vegades ratlla la mala llet, però un cop tens el gelat a les mans ets feliç.

L'establiment disposa d'unes petites taules que en hora punta et faran sentir envoltat de gent però que permeten un descans.

Passada la temporada tanca l'establiment i reobre per Nadal amb excel.lents turrons, neules...

Aquest establiment era cèlebre pel rètol de "Aquest establiment no té cap sucursal" però ara n'han obert una a Balmes 130.

Per cert, si aneu a Parlament vigileu de deixar el cotxe en segona, tercera o quarta fila perque us pot sortir car el gelat.