Plaça del Rei

La Plaça del Rei és un dels conjunts monumentals gòtics més importants de Barcelona.

Allà trobem el Palau Reial Major documentat desde l'any 1116 (anteriorment Palau Comtal i vivenda del Comptes de Barcelona i dels Comptes-Reis de la corona de Catalunya-Aragó, anomenat amb l'adjectiu de major ja que existia un de "menor" a la Plaça de Sant Miquel) amb l'impressionant torre (el primer gratacels de Barcelona) anomenada com Mirador del Rei Martí (encara que Martí l'Humà va morir el 1410 i la torre es va acabar el 1555 sí que pot ocupar el lloc d'una torre antiga) i el Saló del Tinell (joia del gòtic construida entre el 1359 i 1362 per Guillem Carbonell).

A una banda del Palau trobem la Capella Palatina anomenada Capella de Santa Àgata (construida l'any 1302 i amb un impressionant retaule del 1456 del pintor Jaume Huguet) i a l'altra el Palau del Lloctinent, seu durant molts anys de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Per tancar el conjunt hi ha la Casa Clariana-Padellàs a on hi trobem el Museu d'Història de la Ciutat amb un recorregut que ens porta de la Barcino romana a la Barchinona visigòtica del segle VII i a la romànica i gòtica amb el Saló del Tinell, Santa Àgata i les muralles.

Però jo us volia parar d'un lloc més desconegut: la Casa del Botxí.

Barcelona com totes les ciutats tenia un botxí i havia una gran polèmica per on havia de viure. Ningú volia tenir contacte amb el botxí, fins i tot es diu que vestien amb sacs per que els sastres no els volien ni tocar. La situació canviava quan algú estava malalt ja que es considerava que les seves mans feien miracles i tothom volia que els toqués, no obstant era l'única persona amb Déu que podia matar sense rebre càstig.

El Consell de Cent diu la llegenda que va debatre sobre a on havia d'estar la seva casa i al no posar-se d'acord si havia de ser a l'interior de la ciutat (a on cap ciutadà ni gremi es volia acostar) o a fora (sense la protecció de les muralles), es va decidir que visqués ni dins ni fora sinó a l'interior de les muralles a prop del seu lloc de treball la Plaça del Rei. Així es sol.lucionava l'emplaçament i se li donava facilitats per anar a treballar.

L'antiga casa del botxí encara té l'entrada visible situada entre la Capella de Santa Àgata i la Casa Padellàs a on trobem una entrada de vidre. Allà vivia el botxí, en un lloc privilegiat i dins la muralla de la ciutat.

Un Partenó al carrer Bailén?

Si heu passat pel carrer Bailén entre Diputació i Consell de Cent (concretament als números 70-72) hi ha un edifici inusual i extrany per a Barcelona. Es tracta d'un edifici neoclàssic que imita als temples grecs o romans (per als no acostumats a l'història de l'art de tipus "Partenó d'Atenes").

L'aire que dóna al carrer és inusual i impacta quan passes per allà.

Us explico una mica la seva història. Al segle XIX la família Masriera eren molt populars ja que destacaven com a pintors, orfebres i joiers (sobretot cal destacar a Lluís Masriera com a joier modernista).

La seva posició els va permetre dissenyar-se una casa taller al seu gust i van triar un estil neoclàssic emulant l'antic temple d'August de Barcelona (podem trobar les restes de les columnes romanes originals al carrer Paradís dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya i es mereixen un post a part ja que és un racó molt desconegut de Barcelona però impactant arquitectònica i històricament).

Es va encarregar l'obra a un prometedor arquitecte premodernista: Josep Vilaseca (autor de l'Arc del Triomf i de mombroses estructures per a panteons familiars com el d'Anselm Clavé o de la família Batlló).

L'obra és una delicatessen d'una família adinerada (la joieria familiar està actualment a la Casa Ametller).

Però l'obra a la seva època encara impactava més ja que no s'havien construits els edificis anexats al darrera.

Actualment l'edifici és ocupat per una congregació religiosa amb el curiós nom de "Pequeña Compañía Corazón Eucarístico de Jesús".

Casa Fajol

Al carrer Llançà nº 20 (tocant a la Gran Vía-Plaça Espanya) hi ha la Casa Fajol coneguda popularment com Casa de la Papallona.

L'edifici és obra de Josep Graner i Prat de l'any 1912 y es corona amb una gran papallona de trencadís.

La papallona té un encant hipnòtic i et dóna la benvinguda quan entres a Barcelona per la Gran Vía (llàstima que les obres del centre comercial de les Arenes li hagin tret visibilitat). A més dóna molt de joc amb els infants que sempre la busquen.

Lloc interesant que no entra dins la ruta habitual de Gaudí, Puig i Cadafalch... però que sí que és un punt modernista destacat de la nostra ciutat.